ART I ROSA
El dia que em varen proposar aquesta petita intervenció, vaig tenir molt clar des de l’inici que no en faria un relat històric de la simbologia de la rosa entorn a l’art.
Però si que us puc oferir el possible motiu d’interès i inspiració artística del ser humà cap a ella.
La idea i la creativitat del ser humà neix de la curiositat. Moltes vegades d’una atracció i relació directe amb la naturalesa. En definitiva, de l’entorn que l’envolta. Segons el context històric, l’art ha anat modificant els seus propòsits en escales d’intencions i valors.
Art i Rosa són tres mots. Art, la Rosa i el Rosa. L’art com el llenguatge i idea, la rosa com a motiu del misteri sensible de la naturalesa, i el rosa com a color carregat de simbologia cultural, de missatges antropològics i origen del mateix nom de la flor.
En faré un petit resum d’aquests tres conceptes interconnectats.
L’ART:
L’art és un mitjà comunicador. El llenguatge d’un viatge d’exploracions, relacions, curiositats i preguntes que el ser humà inicia des del neolític a través de la observació de la naturalesa i els cels en les seves transformacions. Sense tenir gaires recursos sistematitzaven amb dibuixos i rituals la narració d’un fet. Més endavant els grecs iniciaren la raó dels fenòmens misteriosos en una activitat més reflexiva, però la intenció i origen d’aquesta aproximació cap a la naturalesa, l’expressió i l’experimentació ha sigut possiblement fins els dia d’avui la mateixa: entendre els misteris de l’univers i existencials davant del vertigen de la immensitat
Art és ciència, medicina, música, dansa, matemàtiques, màgia, astrologia, alquímia, filosofia, literatura, gastronomia, artesania, tecnologia, enginyeria, empresa i política moltes vegades anomenada cultura, de manera que art és també contracultura.
Mitjançant la observació de la naturalesa i la seva multitud de formes i cadències diferents, el ser humà indaga pautes, relacions d’equilibri, harmonia i simetria a través de signes comunicadors. Llenguatges codificats i simbòlics, capaços de revelar i comunicar secrets, encara alguns per descobrir.
No és cert que l’art satisfaci únicament el sentit unidireccional d’una bellesa universal. Principalment perquè no es redueix únicament en aquest objectiu o intenció, i en segon lloc perquè el concepte mai ha sigut útil per a totes les cultures i èpoques.
El denominador comú i universal ha sigut potser la seva necessitat de relacionar-se i comunicar-se.
La imatge ha substituït la paraula donant suport a les idees, conceptes i valors. I en totes les èpoques ens ha deixat un registre més, alhora d’entendre d’on venim i a la vegada poder intuir on anem. Per tant l’art és a la vegada antropologia.
És doncs, que a partir de la mirada i l’observació, sorgeix la idea d’un mite o una raó que comunica un pensament i una experiència. El color, el so, el paladar i l’olfacte són el vehicle conductor intangible que aglutina i fa de pont entre les dues parts, ja que ens belluga les emocions i els sentiments.
LA ROSA:
La rosa és una flor que recull en la seva essència i forma, l’equilibri misteriós d’aquesta naturalesa i és per aquest motiu que possiblement ha sigut protagonista i captivadora en totes les civilitzacions.
Parent de la maduixa, té un perfum elegant i càlid. Ens atrau amb la seva textura abellutada el silenci íntim de l’atracció, embriagant-nos els cors, coronant l’amor i l’eternitat.
És la flor dedicada a les deesses de l’amor. Afrodita a l’antiga Grècia i Venus en l’època Romana. Les llegendes expliquen el seu origen en moltes versions i apareixien mencionades en poemes de l’amor ideal. Però tot és cultural de manera que el mateix color i forma en l’orient pot tenir connotacions eròtiques inclús de relacions “il·legals”.
La Rosa amaga mites, rituals en la immortalitat, llegendes i pràctiques culturals que al llarg del temps s’han mantingut i altres s’han modificat. Depenent de la càrrega simbòlica psicològica i la tradició històrica del color, s’han articulat canvis de valors en la lectura iconogràfica.
Apreciada per les seves propietats antiinflamatòries del dolor de cap, dels ulls i les orelles, el seu aroma també ha inspirat en el camp de la cosmètica, les cremes i els olis cicatritzants.
Els Egipcis empraren la fragància com a teràpia per reduir l’ansietat, el dolor, l’insomni i les depressions. També l’empraven per a fer-ne corones als morts cap al camí d’una bona regeneració.
Han sigut i són d’un valor cultural i econòmic intens i és possiblement uns dels motius dels quals s’han investigat i modificat tantes vegades. Actualment si no vaig errada hi han unes 120 espècies i més de 30.000 varietats hibrides en tot el món i encara s’indaguen més amb la intenció d’obtenir la més perfumada i la de floració llarga.
L’Asiàtica continua essent la més apreciada per la seva llarga floració. Aquesta es barrejada amb les Europees, les Nord Americanes i les Africanes. Motiu del qual ens ha allunyat cada cop més del seu origen i puresa natural.
Han acompanyat als grans banquets i festes Romanes, a les bacanals aromatitzaven el vi. En aquetes festes es confeccionaven corones de roses pels caps de tots els comensals per amagar les olors corporals.
En canvi els pètals de la rosa a Iran, simbolitzen la suor de Mahoma. Llegenda que diu que un dia al caure una gota de suor al terra hi neix la misteriosa flor. És curiosa l’associació en el seu origen i llegenda que en un poble anomenat Ghamsar que encara ara viuen de l’obtenció de l’aigua de roses.
La veiem representada a través de l’art amb tots els materials i gèneres artístics des de l’antiga Grècia amb la pedra, el metall, passant pel Romànic, els vitralls del Gòtic Medieval, a els cartells Modernistes del Mucha, la fotografia de Man Ray… les trobem a les llaminadures, en els dissenys d’estampació dins de la moda, és i ha sigut motiu d’inspiració en el cine, en la dansa, la literatura, la poesia i en la musica com l’standard de jazz de “The days of wine and roses”.
Els grecs ja ho deien : Si Jupiter volia donar una reina a les flors, la rosa serà aquesta flor. Grècia 600 a.C.
EL ROSA:
Associada amb el color “rosat”, neix l’origen del seu nom.
El Rosa és històricament el vermell petit. Una abreviatura comuna en la seva tonalitat carregada d’història.
Amb una pinzellada oberta voldria insinuar certs aspectes històrics del seu color dins la nostra cultura occidental. Entenent que no hi ha hagut un missatge inamovible al llarg de la seva història i existència, considero que ens podria ser útil alhora de donar pas a nous fronts d’investigació. Trencant els mites de la simbologia i tradició de la historia de l’art, és considerar altres lectures i maneres d’aproximar-se.
Durant molts anys, les roses es relacionaren especialment amb el gènere femení: la passió, el sexe i el romanticisme. Un mite que ha fet que el mot influeixi certs aspectes culturals.
“ La novel.la rosa, la premsa rosa, les pel·lícules roses…” un clàssic dins la nostra cultura actual alhora d’entendre un missatge de connotacions romàntiques enfocades majoritàriament a les dones. En canvi l’orient pot tenir una carrega eròtica i el nord d’Àfrica és una aproximació al camí cap a Déu. De totes maneres sempre ha estat relacionant en certs aspectes de l’amor, el romanticisme, la sexualitat i el misticisme.
El color Rosa té 50 tons i tan sols el 3% de les dones el nombren com el seu color predilecte. Entre els homes, encara hi té menys interès. No els interessa conèixer bé aquest color i de fet la majoria son suposadament o realment incapaços de distingir del rosa a el lila. Serà potser per la càrrega simbòlica que té?
Actualment, doncs, aquest color es relaciona més habitualment com el color de les nenes petites.
Si us dic que fins el 1920 el color rosa i el vermell ha sigut un color masculí, moltes de les lectures i supersticions culturals esdevindrien flexibles. Potser a la vegada entendríem, també, quin paper ha jugat i hi juga actualment la simbologia.
El rosa és el color que es belluga entre el blanc i el vermell.
Al llarg de la història de la humanitat és el color de la força dels dèbils. Aquesta força que la relacionaven amb l’encant i l’amabilitat. Shakespeare a Romeo i Julieta deia : “ I’m very pink of courtesy ”- “ Sóc tan cortès com el color rosa ”.
Era el color sensible, de la flor abellutada, del respecte i el sentiment comprensible, noble i seductiu com el seu perfum. Tan mateix era el color eròtic sensual d’un cos jove, sensible, delicat i verge.
El rosa suau i tendre junt amb el blanc i el groc simbolitzaven la innocència, l’infant i el petit vulnerable. En canvi si combinem el rosa, amb el violeta i el negre, la percepció canvia i esdevé culturalment l’erotisme, la passió desenfrenada i immoral, entre el bé i el mal.
Tots els qui deprecien el rosa com un color o una flor “típicament femenina” es sorprendran que, que el rosa hagi sigut tant masculí com el diari financer més important del món “ Financial Times “ que des del 1888 imprimeix en paper rosat.
“Rosa per les nenes, blau pels nens”; aquesta conversació és tant coneguda, que molts pensen que sempre ha sigut així. Però aquesta moda va néixer dins la cultura reformista, després de la primera guerra mundial, als voltants del 1920.
El rosa era el vermell petit. El vermell ha sigut al llarg de la historia el color del home adult. Era el color de la força, el foc, la sang alterada, del sacrifici, de l’activitat i l’agressivitat, la passió salvatge, de l’excitació, de la ira i del perill. Per aquest motiu el vermell petit, és a dir el rosa, era el color del nen petit que en la pintura del s.XIII fins el s.XIX podem observar el nen Jesús i els àngels tapats o vestits amb teixits de color rosa. També els petits prínceps futurs governants empraven aquest color, i no era pas una nena el que interpretaven aleshores, sinó el seu futur rei aristocràtic.
En canvi el blau era el color femení. El color de l’harmonia, la paciència, la confiança i sobretot dels sentiments no dominats per la simple passió desenfrenada. Sinó per la comprensió reciproca i pausada, observable en les verges i mares de deus de la pintura clàssica.
I fins el 1980 no desapareixen les costums dels colors, això es diu… però cal dir que no és del tot cert, ja que el color segueix emprant-se com el missatge indirecte i subliminal en les empreses i els productes de mercat, de tendències, d’estètica, etc… Ho podem veure diàriament en els anuncis publicitaris.
Un color carregat d’anhels, somnis, miracles, romanticisme, com el qui ho veu tot de color de rosa. Parlem doncs també del món rosa dels dolços i els confits, de les llaminadures i els aromes suaus, de fragàncies agradables i desitjables, com l’erotisme d’una maduixa disfressada de rosa.
Marta Juvanteny Colell
Roses de Tardor,
Novembre 2018
